Desprès d’estudiar els diferents articles sobre els clústers turístics, veiem que el Study of Turkish Tourism", extret de l’Annals of Tourism Research, diferencia el tipus de turista segons la manera en què busca la informació.
Diferència dos grans grups segons la cerca d’informació: els planificadors, a diferència dels exploradors, busquen la informació per totes les fonts, compartint amb els segons el fet de refiar-se de la informació facilitada per familiars i amics. Aquests també es poden subclassificar per Masses organitzades, Masses individuals, Exploradors i els rodamóns.
En l’article de “A Grounded typology of vacation decision-making” es considera les tipologies de la presa de decisió a l’hora de triar unes vacances.
Les variables més importants a l’hora de l’elecció son l’entorn social, cultural i geogràfic.
A partir d’aquestes variables trobem les sis diferents tipologies de turistes, el viatger habitual (són pragmàtics i repeteixen, perquè no admet canvis ni riscos), el viatger racional (gran planificador, no trenca esquemes), el viatger hedonista (viatjar és un plaer, senzill i optimista), el viatger oportunista (poca planificació perquè busca oportunitats econòmiques per viatjar), el viatger obligat (forçat a viatjar, normalment viatges de feina i escolars) i el viatger adaptable (manca de previsió, s’adapta molt bé als imprevistos).
Tant sols es diferencien tres tipus de turistes aplicats a l’entorn turístic de belize en el següent article “Observacions de Belize”, el “developer tourist” (empresari que compra terreny i fa instal·lacions per ús turístic), el “condo-tourist” ( jubilat foraster que ve d’un país benestant que compra un habitatge i s’hi queda a viure) i “itinerant tourist” (visita la zona en pocs dies i principalment va al resort). Tots aquests tipus de turistes han canviat la manera de fer i de ser de la població autòctona local.
Respecte la gestió dels monuments històrics trobem l’article “Heritage site management, motivations and expectations”. Es varen determinar tres grans grups a partir de les raons per visitar els nodes i quines expectatives tenien els visitants: els sentimentals (senten una obligació moral i/o espiritual, fortament lligats a la història d’aquests elements turístics), els hereus (se senten el resultat o els descendents d’aquell període històric) i els alumnes (visiten amb ganes d’absorbir tot el coneixement).
Cal diferenciar el turisme de monuments històrics amb el turisme cultural, el qual ha augmentat de forma inimaginable els últims 20 anys, ja que el perfil del turista cultural és d’una persona de nivell cultural elevat i nivell econòmic mitjà-alt que gasta molts diners en vacances; acostumen a ser persones grans.
En l’article de “Roles Tourist Play: An Austrialian Prespective” es desenvolupen 15 rols turístics extrets d’estudis realitzats a Austràlia: Turista de sol i platja, Turista de nit (conèixer la vida nocturna del destí), Antropologista (conèixer la població local), Arqueologista, Turista de masses organitzat (paquets turístics), Turista d’aventura, Explorador, Turista de luxe (ressorts de luxe, clubs de nit), Turista espiritual (busca sentit de la vida), Turista de masses independent (visita per lliure), Turista de classe alta, Turista rodamóns (d’un lloc a l’altre), Turista de relax, Turista esportiu, Turista d’estudis (ampliar coneixements, fer cursos, conferències, etc.).
En el projecte de l’Article “The sacred and the profane”d’Eugenia Wickens, han van participar 86 turistes britànics, aquests creien que no eren part del turisme de masses, tots ho són perquè dins els seus interessos trobem puntes en comú, com la cerca de la tranquil·litat, seguretat, etc. Trobem 5 tipologies diferents: Herència cultural ( interessats en la cultura, busquen el contacte amb els residents. Trobem bàsicament famílies i persones de la tercera edat) , Raver ( busquen plaer sexual i diversió, van a les platges i als clubs nocturns, els atrau el baix cost del destí), Shirley Valentine (dones que viatgen soles o amb amigues, busquen experiències romàntiques), Heliotròpics (viuen una experiència limitada, només visiten la platja), Lord Byron (sempre repeteixen zona i allotjament, molt contacte amb els residents).
