25 d’octubre 2007

Clústers turístics

Desprès d’estudiar els diferents articles sobre els clústers turístics, veiem que el Study of Turkish Tourism", extret de l’Annals of Tourism Research, diferencia el tipus de turista segons la manera en què busca la informació.

Diferència dos grans grups segons la cerca d’informació: els planificadors, a diferència dels exploradors, busquen la informació per totes les fonts, compartint amb els segons el fet de refiar-se de la informació facilitada per familiars i amics. Aquests també es poden subclassificar per Masses organitzades, Masses individuals, Exploradors i els rodamóns.

En l’article de “A Grounded typology of vacation decision-making” es considera les tipologies de la presa de decisió a l’hora de triar unes vacances.
Les variables més importants a l’hora de l’elecció son l
’entorn social, cultural i geogràfic.
A partir d’aquestes variables trobem les sis diferents tipologies de turistes, el viatger habitual (són pragmàtics i repeteixen, perquè no admet canvis ni riscos), el viatger racional (gran planificador, no trenca esquemes), el viatger hedonista (viatjar és un plaer, senzill i optimista), el viatger oportunista (poca planificació perquè busca oportunitats econòmiques per viatjar), el viatger obligat (forçat a viatjar, normalment viatges de feina i escolars) i el viatger ad
aptable (manca de previsió, s’adapta molt bé als imprevistos).

Tant sols es diferencien tres tipus de turistes aplicats a l’entorn turístic de belize en el següent article “Observacions de Belize”, el “developer tourist” (empresari que compra terreny i fa instal·lacions per ús turístic), el “condo-tourist” ( jubilat foraster que ve d’un país benestant que compra un habitatge i s’hi queda a viure) i “itinerant tourist” (visita la zona en pocs dies i principalment va al resort). Tots aquests tipus de turistes han canviat la manera de fer i de ser de la població autòctona local.

Respecte la gestió dels monuments històrics trobem l’article “Heritage site management, motivations and expectations”. Es varen determinar tres grans grups a partir de les raons per visitar els nodes i quines expectatives tenien els visitants: els sentimentals (senten una obligació moral i/o espiritual, fortament lligats a la història d’aquests elements turístics), els hereus (se senten el resultat o els descendents d’aquell període històric) i els alumnes (visiten amb ganes d’absorbir tot el coneixement).

Cal diferenciar el turisme de monuments històrics amb el turisme cultural, el qual ha augmentat de forma inimaginable els últims 20 anys, ja que el perfil del turista cultural és d’una persona de nivell cultural elevat i nivell econòmic mitjà-alt que gasta molts diners en vacances; acostumen a ser persones grans.

En l’article de “Roles Tourist Play: An Austrialian Prespective” es desenvolupen 15 rols turístics extrets d’estudis realitzats a Austràlia: Turista de sol i platja, Turista de nit (conèixer la vida nocturna del destí), Antropologista (conèixer la població local), Arqueologista, Turista de masses organitzat (paquets turístics), Turista d’aventura, Explorador, Turista de luxe (ressorts de luxe, clubs de nit), Turista espiritual (busca sentit de la vida), Turista de masses independent (visita per lliure), Turista de classe alta, Turista rodamóns (d’un lloc a l’altre), Turista de relax, Turista esportiu, Turista d’estudis (ampliar coneixements, fer cursos, conferències, etc.).

En el projecte de l’Article “The sacred and the profane”d’Eugenia Wickens, han van participar 86 turistes britànics, aquests creien que no eren part del turisme de masses, tots ho són perquè dins els seus interessos trobem puntes en comú, com la cerca de la tranquil·litat, seguretat, etc. Trobem 5 tipologies diferents: Herència cultural ( interessats en la cultura, busquen el contacte amb els residents. Trobem bàsicament famílies i persones de la tercera edat) , Raver ( busquen plaer sexual i diversió, van a les platges i als clubs nocturns, els atrau el baix cost del destí), Shirley Valentine (dones que viatgen soles o amb amigues, busquen experiències romàntiques), Heliotròpics (viuen una experiència limitada, només visiten la platja), Lord Byron (sempre repeteixen zona i allotjament, molt contacte amb els residents).

20 d’octubre 2007

SALVEM MONTSERRAT!

L'Ajuntament de Collbató va acordar, el 3 de maig de 2007, l'aprovació inicial del projecte d'ampliació de la zona industrial Les Ginesteres, de 7 hectàrees, en 21 hectàrees més. El projecte representa la destrucció del millor sòl agrícola de Collbató i una amenaça per a l'entorn privilegiat de Montserrat, molt especialment per als espais del Parc Natural de Montserrat i de la Xarxa Natura 2000 que limiten amb el nou polígon industrial. L'equip de govern està tirant endavant l'ampliació malgrat els informes desfavorables dels serveis tècnics d'Urbanisme i de Medi Ambient del propi Ajuntament, que la consideren desproporcionada i injustificada. El Consell de Medi Ambient, amb representació d'entitats i veïns, també s'ha manifestat en contra del projecte d'ampliació.En un municipi de poc més de 3.500 habitants ja s'han recollit més de 1.200 al.legacions de veïns del poble que s'han adonat que l'Ajuntament ha enganyat els ciutadans quan ha dit que es tractava d'una 'petita ampliació'. En realitat, es tracta d'un polígon amb 9,2 hectàrees ocupades per més de 140 naus industrials de 12 metres d'alçària i aparcament per a més de 1.000 vehicles. El nou polígon admet activitats altament contaminants: forja de metalls amb martells d'energia tèrmica fins a 350 kW, tractaments electrolítics, aliatges de metalls amb fòsfor i escòries siderúrgiques, preparació de ciments, indústries químiques, materials abrasius, gestió de residus perillosos com amiant, cianur, crom, dissolvents, pesticides, fòsfor, olis usats i manipulació de materials explosius, entre d'altres. Tot plegat, un 'pelotazo' més que no respon a les necessitats econòmiques locals i que no té altra finalitat que afavorir els empresaris 'amics del partit' amb els quals ja han signat un conveni i que en un instant obtindran uns guanys de més de 120 milions d'euros.

mireu aquest enllaç..
http://www.youtube.com/watch?v=c2wPmOTEDUE&mode=related&search=Collbat%C3%B3%20Montserrat%20especulaci%C3%B3%20pelotazo

i si ho creieu prou important per dedicar-hi 5 minuts més, firmeu en contra la destrucció d'aquest paradís català..http://www.salvemmontserrat.org/

11 d’octubre 2007

Tipologies de turisme natural

Introducció

El turisme natural ha augmentat molt més ràpid que altres tipus de turisme. En poc temps diferents autors han tractat aquest tema:

· Laarman i Durst diu que hi ha tres elements principals dins aquest tipus de turisme segons l’educació, la reconstrucció i l’aventura.

· Lindberg defineix quatre tipus de turistes els incondicionals (investigació), els dedicats (descobriment de la història i la natura), els establerts (aventurers) i els ocasionals.

· Hvenegaard va investigar les diferents tipologies de turisme natural.

Metodologia per cercar els grups turístics

Es va realitzar una investigació dels diferents turistes, basant-se en dues destinacions diferents que oferien un producte turístic similar. Per recollir les dades necessàries varen ser escollides dos llocs naturals, situats a Noruega. Les dues destinacions turístiques oferien activitats molt similars (excursió al glacial, kayak, expedicions en trineu de gossos, safaris de moto de neu, pesca, etc.).

El qüestionari va incloure preguntes sobre perfils sociodemogràfics dels enquestats. Com per exemple l’edat, el gènere, els ingressos, etc.), característiques dels viatges, així como els motius i les activitats del viatge.

Els resultats mostraren que la primera destinació, Noruega del Nord, rebia un percentatge superior de la tercera edat i el Comptat de Finnmark un percentatge més gran de visitants joves.

Resultat de l’anàlisi

Categories del motiu del viatge :

  • Natura: El motiu principal és experimentar la natura i visitar els atractius naturals
  • Activitats físiques de risc
  • Educatives: Noves experiències, visitar nous lloc i conèixer-los.
  • Relaxació, experimentació i trencament de la rutina diària.
  • Contacte social: experiències al parlar i millorar la confiança amb si mateix per tenir una sensació de satisfacció.

Identificació de les activitats del viatge:

Cultures i activitats de plaer

Activitats de la natura

Altres

36%

·Interessats principalment en activitats culturals i de plaer i no activitats físiques.

·Vol contacte social.

·Viatge en grup o de paquet.

Més probablement té renda inferior a 62.500 euros.

22%

·Interessats en relaxar-se.

·Interessats en activitats de risc.

·Contacte social.

·Més probablement té renda superior a 62.500 euros.

·Li agrada viatjar independent.

42%

·No interessat en cap de les activitats anteriors.

Té una renda inferior a 62.500 euros.

·li agrada viatjar independent.

5- Consideracions de les destinacions turístiques naturals:

No tothom que vagi a visitar una zona natural, vol dir que estigui interessat purament en ella.

Per tant, per dissenyar una destinació turística, no només s’ha de tenir en compte l’atractiu de la natura, sinó que han d’incorporar alguns elements culturals, plaer, els atractius de la natura. També s’ha de tenir en compte els possibles visitants de la destinació i la vida de les persones que hi viuen.

18 de setembre 2007

Les deu ciutat que més m'agradaria visitar


Des de la facultat de turisme de la UdG, inaugurem el blog!

Les deu escollides són Bangkok, Berlin, Amsterdam, Bombay, Sydney, Antanararivo, Tokio, Mexico D.F, Copenaghen